François Couperin escriu en el primer terç del segle XVIIIuna sèrie de peces amb títols tan suggerents com “LesOmbres Errantes”, “La Ténébreuse” o “Le Rossignol enAmour”, que dialoguen en la distància amb les pecestradicionals de Koten Honkyoku per a shakuhachi, laflauta zen japonesa de bambú, com “Shingetsu”(L’esperit de la lluna), “Yamagoe” (Travessant lesmuntanyes) o Hon Shirabe (Cant fonamental), d’origenmolt antic dins de la tradició dels temples zen.
El concert alterna i encavalca paisatges sonors de bolsde cristall de quars amb una selecció de peces deFrançois Couperin al piano i una selecció de Honkyokusper a shakuhachi. El format continu en forma demeditació sonora i amb llum tènue facilital’aprofundiment en la música del barroc francès i delJapó medieval, mostrant les relacions que uneixenaquestes dues cultures tan llunyanes. El resultat: lapacificació de l’esperit des del coneixement i lasensibilitat.