Els quartets amb piano de Johannes Brahms i Robert Schumann són dues obres mestres de la literatura per a música de cambra que consoliden i donen entitat a aquesta formació. Escrites entre 1842 i 1861, una etapa especialment fructífera en el gènere cambrístic pels dos compositors alemanys, són peces d’una expressivitat i emotivitat pròpies del romanticisme més pur.